(Esta es la versión en catalán: la castellana está más abajo)
(The version in English will soon be available)
LA MORT D'UN HEROI
Avui, dissabte dia 12 de setembre de l'any 2009, a les 04.30 GMT+1, ha mort el Comandant Juan Almeida Bosque, a l'edat de 82 anys, una de les tres darreres persones vives amb el titol de 'comandant de la revolució'.
Almeida va conèixer Castro durant la dictadura d'en Fulgencio Batista, i va participar amb ell a l'assalt del "Cuartel de Moncada". També va ser, com ell, empresonat pel règim feixista, i alliberat a l'any 1955 després del decret d'amnistia signat pel dictador.
Només un any després, el 25 de novembre de 1956, va sortir junt amb 81 valents més des de Mexic cap a Cuba, per dur a terme una revolució que triomfaria només tres anys i mig després, gràcies a l'enorme suport popular.
Almeida va ser sempre un gran home. Els qui el coneixien no dubten o dubtaven en calificar-ho de "valent, humil, honest" entre altres adjectius, sempre positius.
Va ser aquest gran home qui va dir al Ché, quan jeia al terra, mig inconscient: "¡Aquí no se rinde nadie, carajo!" després de que els revolucionaris fossin emboscats -i molts d'ells assassinats- pels soldats de la dictadura, només desembarcar a Cuba.
Almeida no només va ser valent, i no només va tenir un paper importantíssim durant la revolució (va dirigir, per exemple, la columna que va alliberar Santiago de Cuba), sinó que també ha sigut, des de llavors, un destacat artistre, cantant sobretot, i membre de l'Asamblea Nacional del Poder Popular des de la primera de les seves legislatures, mostra de l'enorme confiança que el poble té en ell, i el reconeixement que li guarda.
La vida, desgraciadament, s'acaba, i tot el que comença, arribarà al final. En el cas d'aquest heroi, en lletres majuscules, els feixistes no van poder prendre-li la vida, tot i que ell la hauria donat amb tota la tranquil·litat del món, per la Revolució, sinó que ha hagut de ser el temps el que se l'ha endut, com farà amb tots nosaltres.
Almeida, sempre seràs al cor de tots els revolucionaris, no només de Cuba, sinó del món. Visca la Revolució!
*************************************************************************
LA MUERTE DE UN HÉROE: JUAN ALMEIDA
Hoy, sábado día 12 de septiembre del año 2009, a las 04.03 GMT +1, ha muerto el Comandante Juan Almeida Bosque, a la edad de 82 años, una de las últimas personas vivas con el título de "comandante de la revolución".
Almeida conoció a Castro durante la dictadura de Fulgencio Batista, y participó con el en el asalto del "Cuartel de Moncada". También fue, como él, encarcelado por el régimen fascista, y liberado en el año 1955 después de un decreto de amnistia general firmado por el dictador.
Sólo un año después, el 25 de noviembre de 1956, salió junto con otros 81 valientes más des de México hasta Cuba, para llevar a cabo la revolución que triunfaría, sólo tres años y medio después, gracias al enorme apoyo popular.
Almeida siempre fue un gran hombre. Los que le conocían no dudan o dudaban en calificarlo de "valiente, humilde, honesto" entre otros adjetivos, siempre positivos.
Fue este hombre el que le dijo al Ché, cuando yacía en el suelo, medio inconsciente: "¡Aquí no se rinde nadie, carajo!" después de que los revolucionarios fuesen emboscados -y muchos de ellos asesinados- por los soldados de la dictadura, tan sólo desembarcar en Cuba.
Almeida no sólo fue valiente, y no sólo tuvo un importantísimo papel en la revolución (dirigió, por ejemplo, la columna que liberó Santiago de Cuba), sino que además también fue, desde entonces, un destacado artista, cantante sobretodo, y miembro de la Asamblea Nacional del Poder Popular, des de la primera de sus legislaturas, muestra de la enorme confianza que el pueblo tenía en él, y el reconocimiento que le guarda.
La vida, desgraciadamente, se acaba, y todo lo que comienza, llegará al final. En el caso de este héroe, en letras mayúsculas, los fascistas no pudieron arrebatar-le la vida, aunque él la habría dado con toda la tranquilidad del mundo, por la Revolución, sino que ha tenido que ser el tiempo el que se lo ha llevad, como hará con todos nosotros.
Almeida, siempre estarás en el corazón de todos los revolucionarios, no solo de Cuba, sino del mundo. ¡Viva la Revolución!
dissabte, 12 de setembre del 2009
divendres, 11 de setembre del 2009
"Estimaràs a la resta d'humans", diuen la majoria de religions...(català / english)
(Please, note that this is the Catalan version of the article, being the English one further below)
...però sembla ser que les religions no es prenen mai al peu de la lletra. Per la majoria, la religió no és més que una excusa per ompir el cap i pensar: "bé, hi ha això a l'altra banda, ja no m'haig d'amoinar per res!"
No puc sentir res més que pena després d'haver pesenciat una escena terriblement patètica avui, que no ha sigut sino una mostra de com en podem arribar a ésser, d'egoistes, els humans.
En aquesta societat capitalista en la que ens ha tocat viure, prima el plaer individual, i en cap moment el benefici social.
Era avui davant d'una esglèsia molt bonica i tenia curiositat per veure-la per dins i fer un parell de fotografies. Al apropar-m'hi, he vist que era plena a vessar, així que m'he esperat a fora.
Assegut a les escales, davant de la porta, he tingut oportunitat de veure com la gent entrava i sortia de l'esglèsia, resava i murmurava coses amb la vista posada al cel. Tots ells es pensaven que eren grans persones, que eren a la "casa de déu" (deixeu-me riure, un moment) i que per haver vingut -ara i d'altres vegades, m'imagino-, tindran una vida afable i tranquil·la un cop siguin morts.
El que cap d'ells ha semblat veure ha sigut una pobre dona d'uns seixanta anys que suplicava diners al costat de l'entrada. Tots passaven pel davant, s'apartaven i la miraven amb ulls estranys. Què fàcil és tenir diners i no haver de donar-los! Què fàcil és anar a resar o a confessar-se i després tornar a ser una deixalla al sortir de l'esglèsia!
Al veure a la dona en qüestió demanant persona per persona i després de comprovar que tothom l'esquivava com si fos un gos rabiós, m'hi he apropat i li he donat l'equivalent rus a 50 centims d'euro. No és pas res, però en aquella plaça debia haver-hi 100 persones, i en aquella esglèsia 20. Si tots i cada un dels que eren a l'esglèsia li haguessin donat 50 cèntims d'euro, hauria pogut menjar 10 dies. Si tots i cada un dels que eren a la plaça li haguessin donat 50 cèntims, potser hauria pogut fins i tot comprar-se roba nova. Però el pitjor de tot, és que si totes les persones a les que haurà demanat diners durant la seva trista vida, li haguessin ofert aquesta quantitat, ara ella tindria millor pis que jo. Desgraciadament, veig que segueix al carrer, sense roba ni menjar, patint el -aviat- terrible clima de la ciutat.
Al allunyar-me, doncs ja no tinc ganes d'entrar al edifici, veig que es guarda els diners a la butxaca i avança ferma cap a una altra persona que surt de l'esglèsia.
La tornen a esquivar.
********************************************************************
"You'll love the other humans", say most of the religions...
...but it seems like the religions are never taken seriously. For most, religion is no more than an excuse to fill their heads and think: "well, that's what there's on the other side, now I don't have to be worried anymore!"
I cannot feel more than sadness after having seen a terribly pathetic scene today, which has not been more than a proof of how selfish we, humans, can be.
In this capitalist society in which we have to life, it's more important the individual pleasure than the social benefit.
I was, today, standing in front of a very beautiful church and I had curiosity to see how it was inside and I wanted to take a couple of pics. As I drew closer, I saw that it was full of people, so I've stood outside, waiting.
Sitting in the stairs, opposite the door, I've had the chance to see people getting in and out of the church. They were praying, whispering and looking at the sky. All of them were thinking that they were such great persons, that they were at "God's home" (let me laugh, just a second) and that, just for having come -now and several times, I guess- they will just have an agreable and calm life once dead.
What none of them saw was a poor old woman, who must have been about 60 years old and who was begging for money close to the door. How easy is to go and pray and get confessed, and then get off the church and become a trash again!
As I saw the woman asking one by one, and as I noticed that all of them were avoiding her like she was a dog, I went straigth to her and gave her 0.50 €. That was anything, but in that place there must have been about 100 people, and 20 in the church. If everyone of those who were in the church had given her 0.50 €, she would have been able to eat for 10 days. If everyone of those who were in the place had given her 0.50 €, she might have been able to buy new clothes. But worst of all, is that if everyone of the persons to whom she must have begged in her sad life had given her 0.50 €, now she'd be having a better appartment than the mine one.
Unfortunately, I can see she's still on the street, without clothes or food, suffering -soon- the terrible weather of the city.
As I get away from the place, since I do not want to get into the church anymore, I can see that she puts the money on her pocket and she goes straigth towards another one who's getting off the church.
Again, she's avoided.
...però sembla ser que les religions no es prenen mai al peu de la lletra. Per la majoria, la religió no és més que una excusa per ompir el cap i pensar: "bé, hi ha això a l'altra banda, ja no m'haig d'amoinar per res!"
No puc sentir res més que pena després d'haver pesenciat una escena terriblement patètica avui, que no ha sigut sino una mostra de com en podem arribar a ésser, d'egoistes, els humans.
En aquesta societat capitalista en la que ens ha tocat viure, prima el plaer individual, i en cap moment el benefici social.
Era avui davant d'una esglèsia molt bonica i tenia curiositat per veure-la per dins i fer un parell de fotografies. Al apropar-m'hi, he vist que era plena a vessar, així que m'he esperat a fora.
Assegut a les escales, davant de la porta, he tingut oportunitat de veure com la gent entrava i sortia de l'esglèsia, resava i murmurava coses amb la vista posada al cel. Tots ells es pensaven que eren grans persones, que eren a la "casa de déu" (deixeu-me riure, un moment) i que per haver vingut -ara i d'altres vegades, m'imagino-, tindran una vida afable i tranquil·la un cop siguin morts.
El que cap d'ells ha semblat veure ha sigut una pobre dona d'uns seixanta anys que suplicava diners al costat de l'entrada. Tots passaven pel davant, s'apartaven i la miraven amb ulls estranys. Què fàcil és tenir diners i no haver de donar-los! Què fàcil és anar a resar o a confessar-se i després tornar a ser una deixalla al sortir de l'esglèsia!
Al veure a la dona en qüestió demanant persona per persona i després de comprovar que tothom l'esquivava com si fos un gos rabiós, m'hi he apropat i li he donat l'equivalent rus a 50 centims d'euro. No és pas res, però en aquella plaça debia haver-hi 100 persones, i en aquella esglèsia 20. Si tots i cada un dels que eren a l'esglèsia li haguessin donat 50 cèntims d'euro, hauria pogut menjar 10 dies. Si tots i cada un dels que eren a la plaça li haguessin donat 50 cèntims, potser hauria pogut fins i tot comprar-se roba nova. Però el pitjor de tot, és que si totes les persones a les que haurà demanat diners durant la seva trista vida, li haguessin ofert aquesta quantitat, ara ella tindria millor pis que jo. Desgraciadament, veig que segueix al carrer, sense roba ni menjar, patint el -aviat- terrible clima de la ciutat.
Al allunyar-me, doncs ja no tinc ganes d'entrar al edifici, veig que es guarda els diners a la butxaca i avança ferma cap a una altra persona que surt de l'esglèsia.
La tornen a esquivar.
********************************************************************
"You'll love the other humans", say most of the religions...
...but it seems like the religions are never taken seriously. For most, religion is no more than an excuse to fill their heads and think: "well, that's what there's on the other side, now I don't have to be worried anymore!"
I cannot feel more than sadness after having seen a terribly pathetic scene today, which has not been more than a proof of how selfish we, humans, can be.
In this capitalist society in which we have to life, it's more important the individual pleasure than the social benefit.
I was, today, standing in front of a very beautiful church and I had curiosity to see how it was inside and I wanted to take a couple of pics. As I drew closer, I saw that it was full of people, so I've stood outside, waiting.
Sitting in the stairs, opposite the door, I've had the chance to see people getting in and out of the church. They were praying, whispering and looking at the sky. All of them were thinking that they were such great persons, that they were at "God's home" (let me laugh, just a second) and that, just for having come -now and several times, I guess- they will just have an agreable and calm life once dead.
What none of them saw was a poor old woman, who must have been about 60 years old and who was begging for money close to the door. How easy is to go and pray and get confessed, and then get off the church and become a trash again!
As I saw the woman asking one by one, and as I noticed that all of them were avoiding her like she was a dog, I went straigth to her and gave her 0.50 €. That was anything, but in that place there must have been about 100 people, and 20 in the church. If everyone of those who were in the church had given her 0.50 €, she would have been able to eat for 10 days. If everyone of those who were in the place had given her 0.50 €, she might have been able to buy new clothes. But worst of all, is that if everyone of the persons to whom she must have begged in her sad life had given her 0.50 €, now she'd be having a better appartment than the mine one.
Unfortunately, I can see she's still on the street, without clothes or food, suffering -soon- the terrible weather of the city.
As I get away from the place, since I do not want to get into the church anymore, I can see that she puts the money on her pocket and she goes straigth towards another one who's getting off the church.
Again, she's avoided.
La consulta popular d'Arenys de Munt (català / english)
(Please, note that this is the Catalan version of the article, being the English one further below)
LA CONSULTA POPULAR D'ARENYS DE MUNT
A dos dies de la consulta popular que es celebrarà a Arenys de Munt per preguntar als seus ciutadans si desitgen l'independència de Catalunya, i siguent avui dia 11 de setembre, diada nacional del país, m'ha semblat oportú fer un petit repàs sobre la polèmica que l'envolta, analitzant els seus origens, les seves possibles conseqüències i altres fets.
La moció que instava a la convocatoria de la consulta popular fou aprovada el juny d'aquest mateix any, quedant fixada la data de celebració d'aquesta pel dia 13 de setembre del 2009. La proposta va sortir endavant gràcies al suport de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, la Candidatura d'Unitat Popular i un partit anomenat "Arenys de Munt 2000", que està ara mateix en el poder.
Tot i haver sigut aprovada en un plé de l'ajuntament, la consulta realment és impulsada per una entitat privada que té com a nom "Moviment arenyenc per l'autodeterminació" (MAPA), qui va proposar a principis de l'estiu recollir signatures que donessin suport a la convocatoria d'un referendum d'autodeterminació. Finalment, el debat es va traslladar al plé del municipi on les CUP van proposar que es votés la convocatoria de la consulta a nivell municipal.
Durant tot l'estiu, no se'n va sentir a parlar gaire, de l'acte. Ha sigut desde de fa apenes 15 dies o un mes, que la maquinaria espanyolista s'ha possat en marxa per sabotejar el referendum. Primer, el dia 3 de setembre, una jutgessa del Jutjat contenciós-administratiu numero 14 de Barcelona va prohibir la consulta perque, segons ella, "només el govern pot convocar-les". La magistrada va passar per alt el fet de que la proposta havia sigut impulsada per una entita privada (el MAPA) i que només rebia soport logístic de l'Ajuntament per voluntat popular (recordem que els quatre partits que recolzen la consulta tenen una majoria aplastant al consistori). Dies després, la sentència va ser retificada, després de que fos recorreguda per les parts interessades.
Tot i la sentència, la consulta segueix convocada pel dia 13, ja que, cal dir-ho de nou, no és impulsada pel consistori, sinó per una entitat privada així que l'únic que caldrà fer serà traslladar el lloc en el que es celebrarà el referendum, ja que això havia de passar en una sala cedida per l'Ajuntament d'Arenys de Munt.
Però el boicot espanyolista a la festa de la democracia no acaba aquí, car la Falange Española había convocat una manifestació pel dia 13 -tots sabem a que van- que va ser posposada pel Ministeri d'Interior fins al dia 20. Tot i així, fa uns dies, un jutge va autoritzar als membres de la Falange a manifestar-se el mateix dia 13, maximitzant així el risc d'aldarulls.
De tot això, cal treure'n les següents conclusions:
1) Espanya sempre intentarà -això ja ho sabiem- per tots els mitjans, que el poble català no sigui capaç d'expressar la seva voluntat de forma democràtica, com hauria de poder fer cada poble. Per evitar això, Espanya no dubtarà en saltar-se les seves propies regles, com hem pogut veure en aquest cas.
[Cal especificar que com a "Espanya" em refereixo a aquells que són al poder dels òrgans de govern de l'Estat espanyol, i tots aquells que els donen suport]
2) El poble català ha d'autoorganitzar-se per poder ser capaç d'expressar la seva voluntat. Hem de tenir en compte que els municipis són l'organització administrativa bàsica d'aquest Estat. Per què no podem començar a preguntar a la ciutadania que vol fer, des d'ells? Per què cal anar directament a fer una consulta a tot el Principat? Municipi per municipi, tots els catalans ha de poder dir en veu alta el que pensen.
3) La consulta d'Arenys de Munt, que gairebé segur es celebrarà, sentarà un precedent important perque es pugui dur a terme el punt 2 del que acabo de parlar. De fet, l'ajuntament de Seròs, per boca del seu batlle, Gabriel Pena, ja ha anunciat que també convocarà un referendum per preguntar als seus 2.000 ciutadans sobre una hipotètica independència de Catalunya. Fa poc, ERC va cridar als seus regidors arreu de Catalunya (aquest partit té representació a més de 600 municipis) a impulsar la convocatoria de tantes consultes com fos possible.
4) El dia 13 serà un dia tan difícil com decissiu. Hi haurà problemes, i no només per part de la Falange, sinó també de la policia, que probablement anirà abans a pels independentistes que pels falangistes. Els ciutadans d'Arenys de Munt no han de tenir por d'expressar la seva voluntat, de forma democràtica i pacífica, i per fer-ho cal que surtin al carrer i vagin a votar, hi hagi qui hi hagi i passi el que passi.
THE REFERENDUM OF ARENYS DE MUNT
With two days left for the referendum which will be held in Arenys the Munt to ask its citizens whether they want the independence of Catalonia, and being today September 11th, national "diada" of the nation, I have though it would be convenient to explain a bit the controversy that surrounds it, by analizing its origins and the possible consequences, among other facts.
The motion that urged the call for a referendum was approved on June 2009, being September 13th 2009 the time in which it would be held. The proposal could go trough because of the support received by Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, the Candidatura d'Unitat Popular and a party called "Arenys de Munt 2000" which is now holding the power.
Even if it was approved by the city council, the referendum had, in fact, been promoted by a private association called "Moviment arenyenc per l'autodeterminació" (MAPA), that had, at the beginning of the summer, recollected signatures that gave support to the calling of an autodetermination referendum. At least, the debate was moved to the city council where the CUP proposed the referendum to be held in the city itself.
During the summer, there was not much talking about it. It has been since 15 or 30 days ago that the Spanish machinery has begun working to sabotage the referendum. First of all, on September 3th, a judge from Barcelona prohibited the referendum because "only the Gouvernment can promote them", she asserted. The judge didn't take over the fact that the referendum had been promoted by a private association (MAPA) and that it was only receiving logistic support from the city council because of the people's will (let's keep in mind that the four parties that encouraged the referendum have an atonishing majority). Some days later, the sentence was ratified, after having been appealed by those who wanted the referendum to be done.
Even with that sentence, the referendum is still to be hEld on September 13th because, it's important to tell it again, it is not promoted by the city council but by a private association, so the only thing that will have to be changed will be the place in which the referendum will be done, because it was to be in a place given by the city council of Arenys de Munt.
But the Spanish boycott to the party of the democracy didn't end here, because the Falange Española had called for a manifestation on September 13th -we all know what they are going to- which was put off until 20th September by the "Ministerio de Interior". Even so, a few days ago, a judge authorized the members of the Falange to show up on the same day, 13th September, getting higher, with this, the risk of violence.
Of all these facts, we must reach a few conclusions:
1) Spain will always try -we already knew this- by all the possible ways, not to allow the Catalan people to express their own will in a democratic way, as all the people should be able to do. To avoid this, Spain will not doubt in skipping its own rules, as we have been able to see in this case.
[I must say that by "Spain" I mean all those who are in the power of the gouvernment of the Spanish state and all those who give their support to them]
2) The Catalan people must organize themselves to be able to express their own will. We must know that the municipalities are the most basic administrative organization of this state. Why cannot we begin asking the citizens what do they want, from them? Why do we have to hold a referendum in all Catalonia? Town by town, all the Catalans must be able to say aloud what they think.
3) The referendum of Arenys de Munt, which will be held almost for sure, will set an important precedent so that the point 2 I just talked about can be reached. In fact, the city council of Seròs, through this mayor, Gabriel Pena, already announced that they will be holding a referendum to ask their 2000 citizens about a hipothetic independence of Catalonia. Not so long ago, ERC asked all its councilmen all over FCatalonia (this pary has representation in more than 600 towns) to promote as many referendums as possible.
4) 13th September will be a difficult day. There will be problems, and not only because of Falange but also because of the cops, who will probably get after the independentists more than after the falangists. The citizens of Arenys the Munt must not be scared of expressing their will in a democratic and peaceful way, and to do so they must get out to the street and vote, whoever there is out there.
LA CONSULTA POPULAR D'ARENYS DE MUNT
A dos dies de la consulta popular que es celebrarà a Arenys de Munt per preguntar als seus ciutadans si desitgen l'independència de Catalunya, i siguent avui dia 11 de setembre, diada nacional del país, m'ha semblat oportú fer un petit repàs sobre la polèmica que l'envolta, analitzant els seus origens, les seves possibles conseqüències i altres fets.
La moció que instava a la convocatoria de la consulta popular fou aprovada el juny d'aquest mateix any, quedant fixada la data de celebració d'aquesta pel dia 13 de setembre del 2009. La proposta va sortir endavant gràcies al suport de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, la Candidatura d'Unitat Popular i un partit anomenat "Arenys de Munt 2000", que està ara mateix en el poder.
Tot i haver sigut aprovada en un plé de l'ajuntament, la consulta realment és impulsada per una entitat privada que té com a nom "Moviment arenyenc per l'autodeterminació" (MAPA), qui va proposar a principis de l'estiu recollir signatures que donessin suport a la convocatoria d'un referendum d'autodeterminació. Finalment, el debat es va traslladar al plé del municipi on les CUP van proposar que es votés la convocatoria de la consulta a nivell municipal.
Durant tot l'estiu, no se'n va sentir a parlar gaire, de l'acte. Ha sigut desde de fa apenes 15 dies o un mes, que la maquinaria espanyolista s'ha possat en marxa per sabotejar el referendum. Primer, el dia 3 de setembre, una jutgessa del Jutjat contenciós-administratiu numero 14 de Barcelona va prohibir la consulta perque, segons ella, "només el govern pot convocar-les". La magistrada va passar per alt el fet de que la proposta havia sigut impulsada per una entita privada (el MAPA) i que només rebia soport logístic de l'Ajuntament per voluntat popular (recordem que els quatre partits que recolzen la consulta tenen una majoria aplastant al consistori). Dies després, la sentència va ser retificada, després de que fos recorreguda per les parts interessades.
Tot i la sentència, la consulta segueix convocada pel dia 13, ja que, cal dir-ho de nou, no és impulsada pel consistori, sinó per una entitat privada així que l'únic que caldrà fer serà traslladar el lloc en el que es celebrarà el referendum, ja que això havia de passar en una sala cedida per l'Ajuntament d'Arenys de Munt.
Però el boicot espanyolista a la festa de la democracia no acaba aquí, car la Falange Española había convocat una manifestació pel dia 13 -tots sabem a que van- que va ser posposada pel Ministeri d'Interior fins al dia 20. Tot i així, fa uns dies, un jutge va autoritzar als membres de la Falange a manifestar-se el mateix dia 13, maximitzant així el risc d'aldarulls.
De tot això, cal treure'n les següents conclusions:
1) Espanya sempre intentarà -això ja ho sabiem- per tots els mitjans, que el poble català no sigui capaç d'expressar la seva voluntat de forma democràtica, com hauria de poder fer cada poble. Per evitar això, Espanya no dubtarà en saltar-se les seves propies regles, com hem pogut veure en aquest cas.
[Cal especificar que com a "Espanya" em refereixo a aquells que són al poder dels òrgans de govern de l'Estat espanyol, i tots aquells que els donen suport]
2) El poble català ha d'autoorganitzar-se per poder ser capaç d'expressar la seva voluntat. Hem de tenir en compte que els municipis són l'organització administrativa bàsica d'aquest Estat. Per què no podem començar a preguntar a la ciutadania que vol fer, des d'ells? Per què cal anar directament a fer una consulta a tot el Principat? Municipi per municipi, tots els catalans ha de poder dir en veu alta el que pensen.
3) La consulta d'Arenys de Munt, que gairebé segur es celebrarà, sentarà un precedent important perque es pugui dur a terme el punt 2 del que acabo de parlar. De fet, l'ajuntament de Seròs, per boca del seu batlle, Gabriel Pena, ja ha anunciat que també convocarà un referendum per preguntar als seus 2.000 ciutadans sobre una hipotètica independència de Catalunya. Fa poc, ERC va cridar als seus regidors arreu de Catalunya (aquest partit té representació a més de 600 municipis) a impulsar la convocatoria de tantes consultes com fos possible.
4) El dia 13 serà un dia tan difícil com decissiu. Hi haurà problemes, i no només per part de la Falange, sinó també de la policia, que probablement anirà abans a pels independentistes que pels falangistes. Els ciutadans d'Arenys de Munt no han de tenir por d'expressar la seva voluntat, de forma democràtica i pacífica, i per fer-ho cal que surtin al carrer i vagin a votar, hi hagi qui hi hagi i passi el que passi.
THE REFERENDUM OF ARENYS DE MUNT
With two days left for the referendum which will be held in Arenys the Munt to ask its citizens whether they want the independence of Catalonia, and being today September 11th, national "diada" of the nation, I have though it would be convenient to explain a bit the controversy that surrounds it, by analizing its origins and the possible consequences, among other facts.
The motion that urged the call for a referendum was approved on June 2009, being September 13th 2009 the time in which it would be held. The proposal could go trough because of the support received by Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, the Candidatura d'Unitat Popular and a party called "Arenys de Munt 2000" which is now holding the power.
Even if it was approved by the city council, the referendum had, in fact, been promoted by a private association called "Moviment arenyenc per l'autodeterminació" (MAPA), that had, at the beginning of the summer, recollected signatures that gave support to the calling of an autodetermination referendum. At least, the debate was moved to the city council where the CUP proposed the referendum to be held in the city itself.
During the summer, there was not much talking about it. It has been since 15 or 30 days ago that the Spanish machinery has begun working to sabotage the referendum. First of all, on September 3th, a judge from Barcelona prohibited the referendum because "only the Gouvernment can promote them", she asserted. The judge didn't take over the fact that the referendum had been promoted by a private association (MAPA) and that it was only receiving logistic support from the city council because of the people's will (let's keep in mind that the four parties that encouraged the referendum have an atonishing majority). Some days later, the sentence was ratified, after having been appealed by those who wanted the referendum to be done.
Even with that sentence, the referendum is still to be hEld on September 13th because, it's important to tell it again, it is not promoted by the city council but by a private association, so the only thing that will have to be changed will be the place in which the referendum will be done, because it was to be in a place given by the city council of Arenys de Munt.
But the Spanish boycott to the party of the democracy didn't end here, because the Falange Española had called for a manifestation on September 13th -we all know what they are going to- which was put off until 20th September by the "Ministerio de Interior". Even so, a few days ago, a judge authorized the members of the Falange to show up on the same day, 13th September, getting higher, with this, the risk of violence.
Of all these facts, we must reach a few conclusions:
1) Spain will always try -we already knew this- by all the possible ways, not to allow the Catalan people to express their own will in a democratic way, as all the people should be able to do. To avoid this, Spain will not doubt in skipping its own rules, as we have been able to see in this case.
[I must say that by "Spain" I mean all those who are in the power of the gouvernment of the Spanish state and all those who give their support to them]
2) The Catalan people must organize themselves to be able to express their own will. We must know that the municipalities are the most basic administrative organization of this state. Why cannot we begin asking the citizens what do they want, from them? Why do we have to hold a referendum in all Catalonia? Town by town, all the Catalans must be able to say aloud what they think.
3) The referendum of Arenys de Munt, which will be held almost for sure, will set an important precedent so that the point 2 I just talked about can be reached. In fact, the city council of Seròs, through this mayor, Gabriel Pena, already announced that they will be holding a referendum to ask their 2000 citizens about a hipothetic independence of Catalonia. Not so long ago, ERC asked all its councilmen all over FCatalonia (this pary has representation in more than 600 towns) to promote as many referendums as possible.
4) 13th September will be a difficult day. There will be problems, and not only because of Falange but also because of the cops, who will probably get after the independentists more than after the falangists. The citizens of Arenys the Munt must not be scared of expressing their will in a democratic and peaceful way, and to do so they must get out to the street and vote, whoever there is out there.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
