dissabte, 12 de setembre del 2009

La mort d'un heroi (català / castellano)

(Esta es la versión en catalán: la castellana está más abajo)
(The version in English will soon be available)


LA MORT D'UN HEROI



Avui, dissabte dia 12 de setembre de l'any 2009, a les 04.30 GMT+1, ha mort el Comandant Juan Almeida Bosque, a l'edat de 82 anys, una de les tres darreres persones vives amb el titol de 'comandant de la revolució'.

Almeida va conèixer Castro durant la dictadura d'en Fulgencio Batista, i va participar amb ell a l'assalt del "Cuartel de Moncada". També va ser, com ell, empresonat pel règim feixista, i alliberat a l'any 1955 després del decret d'amnistia signat pel dictador.

Només un any després, el 25 de novembre de 1956, va sortir junt amb 81 valents més des de Mexic cap a Cuba, per dur a terme una revolució que triomfaria només tres anys i mig després, gràcies a l'enorme suport popular.

Almeida va ser sempre un gran home. Els qui el coneixien no dubten o dubtaven en calificar-ho de "valent, humil, honest" entre altres adjectius, sempre positius.

Va ser aquest gran home qui va dir al Ché, quan jeia al terra, mig inconscient: "¡Aquí no se rinde nadie, carajo!" després de que els revolucionaris fossin emboscats -i molts d'ells assassinats- pels soldats de la dictadura, només desembarcar a Cuba.

Almeida no només va ser valent, i no només va tenir un paper importantíssim durant la revolució (va dirigir, per exemple, la columna que va alliberar Santiago de Cuba), sinó que també ha sigut, des de llavors, un destacat artistre, cantant sobretot, i membre de l'Asamblea Nacional del Poder Popular des de la primera de les seves legislatures, mostra de l'enorme confiança que el poble té en ell, i el reconeixement que li guarda.

La vida, desgraciadament, s'acaba, i tot el que comença, arribarà al final. En el cas d'aquest heroi, en lletres majuscules, els feixistes no van poder prendre-li la vida, tot i que ell la hauria donat amb tota la tranquil·litat del món, per la Revolució, sinó que ha hagut de ser el temps el que se l'ha endut, com farà amb tots nosaltres.

Almeida, sempre seràs al cor de tots els revolucionaris, no només de Cuba, sinó del món. Visca la Revolució!

*************************************************************************


LA MUERTE DE UN HÉROE: JUAN ALMEIDA


Hoy, sábado día 12 de septiembre del año 2009, a las 04.03 GMT +1, ha muerto el Comandante Juan Almeida Bosque, a la edad de 82 años, una de las últimas personas vivas con el título de "comandante de la revolución".

Almeida conoció a Castro durante la dictadura de Fulgencio Batista, y participó con el en el asalto del "Cuartel de Moncada". También fue, como él, encarcelado por el régimen fascista, y liberado en el año 1955 después de un decreto de amnistia general firmado por el dictador.

Sólo un año después, el 25 de noviembre de 1956, salió junto con otros 81 valientes más des de México hasta Cuba, para llevar a cabo la revolución que triunfaría, sólo tres años y medio después, gracias al enorme apoyo popular.

Almeida siempre fue un gran hombre. Los que le conocían no dudan o dudaban en calificarlo de "valiente, humilde, honesto" entre otros adjetivos, siempre positivos.

Fue este hombre el que le dijo al Ché, cuando yacía en el suelo, medio inconsciente: "¡Aquí no se rinde nadie, carajo!" después de que los revolucionarios fuesen emboscados -y muchos de ellos asesinados- por los soldados de la dictadura, tan sólo desembarcar en Cuba.

Almeida no sólo fue valiente, y no sólo tuvo un importantísimo papel en la revolución (dirigió, por ejemplo, la columna que liberó Santiago de Cuba), sino que además también fue, desde entonces, un destacado artista, cantante sobretodo, y miembro de la Asamblea Nacional del Poder Popular, des de la primera de sus legislaturas, muestra de la enorme confianza que el pueblo tenía en él, y el reconocimiento que le guarda.

La vida, desgraciadamente, se acaba, y todo lo que comienza, llegará al final. En el caso de este héroe, en letras mayúsculas, los fascistas no pudieron arrebatar-le la vida, aunque él la habría dado con toda la tranquilidad del mundo, por la Revolución, sino que ha tenido que ser el tiempo el que se lo ha llevad, como hará con todos nosotros.

Almeida, siempre estarás en el corazón de todos los revolucionarios, no solo de Cuba, sino del mundo. ¡Viva la Revolución!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada